Veure al mapa
Imponent casa de planta quadrangular, d’aspecte sòlid i senyorial, de tipologia residencial fortificada, construïda per la família Ferrando. No es sap el moment exacte de la seua construcció, però per la seua aparença estilística i els elements artístics neoclàssics es pot concloure que es podria datar a mitjans segle XIX.
De l’anàlisi de l’estructura urbana amb carrers rectes i amplades uniformes, així com de les parcel·les amb dimensions iguals repetides en l’amplada i la profunditat, es dedueix que es tracta d’una actuació planificada seguint els criteris de l’urbanisme neoclàssic.
Les façanes són planes i homogènies amb una composició molt regular, amb predomini de la simetria, els forats jerarquitzats en la disposició horitzontal i vertical. Els marcs estan resolts amb motllures planes, lleugerament ressaltades sobre la superfície de la façana. Els forats d’accés estan resolts amb un marc de major importància, destacant el corresponent a l’accés principal.
Les cantonades de la façana al carrer Sol presenten dues garites amb espitlleres a l’altura del pis principal. Cabria pensar que són solucions formals o simplement capricioses. La justificació era la defensa de la casa davant dels atacs de partides organitzades de bandolers que proliferaven en la zona durant el segle XIX.
Dels aspectes ornamentals cal destacar el rigor de la composició. És remarcable la importància de les mènsules situades en la part inferior de la cornisa, les motllures rectes dels forats d’accés, però sobretot la formalització de les garites.
Té adossada, a l’extrem de la façana del carrer Sol, una capella que disposava de piano, amb accés des de l’interior de la casa.
En l’actualitat és Bé d’Interés Cultural.
Santiago Varela
