Veure al mapa
Formaven part de l’antic convent de Franciscans Mínims, edifici religiós alçat durant la primera meitat del segle SVII. Tot i la desamortització eclesiàstica de Mendizábal de 1835, l’oratori del convent es va mantenir com a propietat de l’Església i la resta del conjunt (el claustre, les dependències conventuals i l’hospital) va passar a ser patrimoni municipal en 1850.
El claustre era lloc de recolliment i l’element neuràlgic de la comunitat, al seu voltant es disposaven l’església, la sala capitular, el refectori, els dormitoris,… El pati, de 10×11 vares valencianes, estava enjardinat i també havia un pou. Les galeries porticades del claustre, de 3 vares d’amplària, donaven accés a les diferents dependències. L’església comunicava amb el claustre mitjançant una porta sota un arc rebaixat que encara es pot apreciar.
La sala capitular era el lloc de reunió, allí es cridava a capítol. El refectori era el menjador; la cuina estava al costat del refectori. El dormitori dels frares mínims estava format per cel·les individuals. També hi havia rebost, obrador i celler. La infermeria estava separada del convent per la prohibició de menjar aliments d’origen animal dins del recinte del convent, que sí podien menjar els malalts amb dispensa.
L’hort es trobava situat a l’oest de l’edifici conventual, entre aquest i l’Alberca.
Es coneix poc del claustre, però les arcades, formades per una rosca de rajoles de 28x14x5cm, que podria correspondre a la metrologia àrab, col·locades a sardinell de cantó amb argamassa blanca de calç i arena, són les originals i corresponen al sistema constructiu de l’època d’influència mudèjar. La façana nord de l’edifici conventual no es troba alineada amb la façana de l’església, està un poc retirada per donar èmfasi a l’església i crear un nou espai públic, la plaça.
L’any 1987 es va aprovar un projecte per a elevar l’altura de la segona planta, que era una cambra d’altura inferior a la planta principal, per a destinar-la a usos de l’ajuntament; l’obra va acabar al voltant de l’any 1992 i la inauguració oficia va ser el 1995. L’any 1993 es van realitzar unes excavacions en el pati central del claustre i es va deixar tal i com es contempla en l’actualitat.
Una part del convent va funcionar a partir de 1730 com a hospital, institució dedicada a l’atenció de pobres, malalts i transeünts. L’hospital va ser erigit en un edifici annex, situat en el solar on es troba l’actual Asil-Residència d’Ancians,
El claustre i les dependències conventuals són la seu actual de l’ajuntament.
Basat en: Ignacio Arce Grilo i Maria del Mar Boluda Garrido: Descripció arquitectònica de l’antic convent del mínims, dins de Ondara: mirades enrere, 1es Jornades, Aj. d’Ondara, 2013.
