Veure al mapa
Construcció militar medieval, la torre del rellotge és l’única que queda en peus de les quatre torres defensives del castell-palau d’Ondara. El castell-palau d’Ondara es situa en una posició estratègica. a 37,82 m.s.n.m., dominant una xicoteta vall fèrtil. Pertany a l’àrea d’influència de la ciutat de Dénia, en les diferents èpoques. La primitiva construcció del palau es pot relacionar amb la dels palaus-castells d’Olimbroi i Forna, cap a la segona meitat del segle XIII.
Presentava un model típic per a edificacions d’aquest tipus, quatre torres als angles, unides per llenços de muralla, amb edificacions annexes, amb planta baixa i una o dues plantes superiors; les torres comptaven sempre amb almenys un pis més. El palau-castell d’Ondara tenia a més una barbacana avançada respecte a les torres i donava a l’actual plaça del Mercat. La planta baixa es sol dedicar a estances de servei mentre la superior és la planta noble.
Del Palau conservem alguns murs integrats a edificacions, incloent la torre nord, i evidències de l’existència de la barbacana. De forma exempta trobem la torre del rellotge. Aquesta torre ha patit modificacions i reconstruccions que no trobem reflectides a les fonts, però així ens ho indiquen l’existència de troneres esbocinades de finals del XVI a principis del XVII. Al segle XVIII el palau està en ruïnes, per efectes de l’absentisme senyorial i els esdeveniments històrics, particularment durant la Guerra de Successió.
Ara per ara podem afirmar que estem davant d’un recinte fortificat d’època cristiana, on tenim documentades dues torres (la torre del rellotge o torre sud) i la torre nord, on gracies a la documentació arqueològica han eixit a la llum dues portalades de pedra picada, que probablement donarien accés a la torre des d’un pati central o algun tipus de corredors. Presenten quatre marques de pedrapiquer, amb forma de fletxa.
La porta principal segurament estaria orientada a l’oest, en el llenç més a prop de la via de comunicació que creua les terres de nord a sud; però també és la zona amb pendent més suau i la que dona a un gran espai obert mai edificat, amb més que probables orígens comercials, és a dir l’actual Plaça Major. Des de la porta principal s’accedia al pati mitjançant un espai cobert, on es situaria aquesta brancalada de pedra picada incompleta que s’ha documentat
Els murs actualment existents formarien part, amb tota probabilitat, del perímetre del palau, i si és així les dues torres no descobertes estarien en l’encontre del citats murs, definint un recinte més o menys quadrangular amb quatre torres situades en els angles. Al voltant del pati es situarien totes les dependències típiques d’un Palau (cambres, menjador, sales, capella, cuina, etc).
En l’actualitat la torre visible acull en el seu interior la maquinària d’un rellotge de torre de finals del segle XIX recentment mecanitzat. Darrerament s’ha adequat per a servir d’espai museístic i interpretatiu de la història local.
Esta declarada BIC (Bé d’Interés Cultural).
Josep Antoni Ahuir
