Veure al mapa
Edifici construït en els anys cinquanta del segle passat en el mateix lloc on es venia fent un mercat de productes agrícoles de la terra d’Ondara i els pobles de la rodalia, com a resposta a la seua, cada vegada, major importància i transcendència per a l’economia local i comarcal. La seua construcció es va fer en allò conegut com a “tandes” on hi participaven totes les famílies del poble, aportant mà d’obra, materials i/o mitjans per al transport de materials (sobretot carros), d’ací que el poble el considere “seu”.
Les façanes frontals estan construïdes a base de maçoneria mixta de pedra de la pròxima Segària i ceràmica, mentre que els arcs laterals i els pilars de l’estructura vertical interior, estan construïts amb aparell de rajola ceràmica foradada de dos peus de gruix. La part construïda en pedra presenta filades horitzontals de rajola ceràmica que permeten recuperar la horitzontalitat i la verticalitat en els murs de pedra quan la execució la realitzen persones no especialitzades en la manipulació de la pedra; cal destacar que pràcticament cap d’elles es troba encarada de forma artificial, per això la necessitat de d’utilitzar les filades de rajola. Açò precisament va motivar que es deixara la pedra vista en ambdues façanes principals, per a fer visible, així, el mètode de construcció emprat. Pel que fa a la coberta a dues aigües de tot el conjunt presenta dues tipologies, la nau principal disposa de encavallades prefabricades de formigó tesades amb tauler ceràmic longitudinal en la nau central i amb teula ceràmica corba com element de cobertura final. D’altra banda em els dos laterals es van utilitzar biguetes armades de rajola ceràmica, cobertura amb tauler paredat de rajola i cobertura de teula ceràmica corba. Al llarg de la rehabilitació de l’edifici, es va detectar en la part interior de la coberta, un punt que determinava la falta d’especialització en la mà d’obra que va executar l’obra. Es suposa que una vegada col·locades les encavallades de formigó, es va iniciar l’execució del tauler paredat de rajola ceràmica (actualment vist) arrencant des de les dues façanes cap al centre de la nau central, és significatiu i molt interessant com en el centre existeix un punt de regularització de les filades longitudinals, ja que en algun punt es va perdre la igualtat de les filades. Aquest fet, lluny de contemplar-se com “una errada”, deixa constància de l’esforç d’unes persones que, sense ser el seu treball, van col·laborar en un projecte per al bé comú del poble.
La funció original del Prado era la de donar eixida a la producció agrícola de la zona cap a altres zones del país i de l’estat. Hi havia compradors i agències per a comprar i destinar part de la producció a València, Madrid i sobretot, en aquells anys, a Barcelona. La producció fonamental era la bàsica d’horta (tomaques, pebreres, cebes, bajoques, albergínies, etc) i també la de raïm moscatell per a consum de taula, considerat com un dels millors raïms. El Prado va arribar a ser considerat un dels mercats més importants entre València i Alacant. Amb l’extensió del cultiu de la taronja, es va reduir la superfície dedicada a l’horta i, conseqüentment, la producció hortícola de la comarca va anar minvant progressivament, fins arribar a ser pràcticament residual. Paral·lelament a la davallada productiva també va variar l’orientació comercial del Prado, ja que durant eixos anys va passar de centre exportador de fruites i verdures a centre importador per a la distribució dels productes que mancaven a la comarca perquè s’havien deixat de cultivar, tot i que encara es continuava venent la escassa producció hortícola de la comarca. Finalment i amb la nova estratègia comercial de les grans superfícies, que no compren la verdura i la fruita a productors pròxims, el Prado va perdre completament la seua funció original i va acabar deixant de funcionar. En els primers moments del seu tancament i, en no tenir clar el seu destí, va haver propostes serioses per a derruir-lo. Afortunadament es va decidir per ser reformat i transformat en un modern edifici d’usos múltiples, mitjançant un taller de treball, just en uns moments en què la crisi començava a afectar moltes famílies d’Ondara i això va suposar un punt d’inflexió i reconversió per a molts dels integrants del taller. A dia d’avui està assumit el seu nou ús i està considerat com un dels edificis més importants i emblemàtics pels habitants d’Ondara i de la comarca.
