Veure al mapa
Durant la guerra de les Germanies, al segle XVI, es va produir la conversió forçosa de molts musulmans a la fe cristiana. En augmentar el nombre de conversos es van crear noves vicaries perpètues, que depenien de Dénia, en llocs de moriscos; el 1543 es va crear la d’Ondara, que tenia agregats Benidoleig i Pamis. El 1574 es desmembra la parròquia d’Ondara, independent de Denia. Més tard, Benidoleig s’agregaria a Orba. Aquestes circumstàncies precipiten la creació d’un nou temple parroquial en un dels primers carrers que hi havia fora del nucli urbà primitiu, ja que, fins aquell moment, la litúrgia cristiana era celebrada a la capella del propi castell. En 1617 l’existència de l’església està fora de dubte; al segle XVIII es fan obres d’ampliació i reformes al temple.
El temple està inserit entre la casa abadia i l’antiga casa de Pepico Santonja, sala actual de vetlatori de la parròquia i amb una altura de cornisa similar al de les cases veïnes. Ubicació gens habitual ja que no es troba en cap plaça o espai públic destacat sinó en un carrer. La planta de l’edifici respon al model d’una sola nau amb cinc trams de capelles laterals situades entre contraforts, les quals queden comunicades mitjançant passos amb arcs de mig punt. La planta és rectangular, de creu llatina, sense creuer i amb un braç afegit posteriorment, ja en el segle XVIII, lloc on es va ubicar la capella de la Comunió. L’altar major té, a cada costat, dues capelles a mode de transsepte o creuer. Al costat d’una d’elles es va afegir una nova capella aprofitant part de l’espai de la casa del costat esquerre de l’església adquirida per a funcions parroquials i vetlatori. La nau principal està coberta amb volta de canó. Als laterals hi has finestres que il·luminen l’interior. Aquestes descansen sobre cadascuna de les capelles laterals, les quals tenen també coberta de volta de canó i estan perpendiculars a la nau central. La capçalera del temple actual és un afegit posterior a l’obra original del segle XVII i es va realitzar al XVIII. La coberta de la mateixa, on es situa l’altar major dedicat a santa Anna, és també de volta de canó però, en relació a la volta de la nau principal, aquesta età situada a una altura menor que l’anterior.
Els elements ornamentals són els propis del període barroc amb un llenguatge clàssic. L’estil artístic de l’edifici és, doncs, neoclàssic. L’escut dels Cardona que presideix la nau central, segons Pere Mª Orts i Bosch, es degué fer quan era senyor d’Ondara Isidre Tomàs Folch de Cardona i Sotomayor (1643?-1699), VII marqués de Guadalest, Almirall d’Aragó, cavaller de l’orde d’Alcántara i Capità General de Galícia
A la portada exterior destaquen dues pilastres que suporten un entaulament pla amb un fris i cornises sobre el qual hi ha un nínxol, amb una imatge de santa Anna, tallada en pedra, i un òcul. Just al costat de la porta principal hi ha una altra porta senzilla que dóna pas al baptisteri. La torre campanar està situada en un lateral i és de base quadrada i alçat de tres cossos. La façana és, dons, classicista.
Els retaules i les imatges de les capelles actuals de l’església són totes de després de la guerra civil (1936-39), exceptuant les de sant Francesc, sant Vicent Ferrer, sant Antoni abat i una imatge menuda de sant Joan , que són totes anteriors, aproximadament del segle XVIII. A la capella de la comunió hi ha unes pintures a l’oli sobre llenç que són obra de Salvador Gil Camarena, fill d’un altre pintor ondarenc Salvador Gil Femenía. Les del retaule de l’altar major i les del de la comunió són de Ramon Porta, d’Oliva.
Extret de: Miquel Gómez Sahuquillo: Seguiment arqueològic: església de santa Anna d’Ondara, 2010, dins de Ondara: mirades enrere, 1es Jornades, Aj. d’Ondara, 2013
