Veure al mapa
La font es va construir a finals del segle XVIII i s’abastia de l’aigua provinent d’un partidor de la séquia de Parri. Darrerament s’ha popularitzat el nom de font de la carxofa per la forma del remat que corona la part superior de la font.
El material emprat és pedra calcària per a les escales, bancs i bassa de la font i pedra jaspi rosada per a la base del remat central.
La font ha estat sotmesa a tota una série d’intervencions, així en l’any 1966, com que ja hi havia al poble l’aigua potable i es va considerar que arquitectònicament no representaven res, la corporació va decidir que calia eliminar les tres fonts que hi havia al municipi (aquesta, la font fonda i la font de la xona). La font de la xona es va eliminar completament, la font fonda es va derruir i es va tirar la bancada de pedra i el reixat que envoltaven la font a l’interior i es va colgar i la font aquesta es va desmuntar. Al cap d’uns anys es va valorar de manera positiva la restauració de la font per la seua bellesa, per la seua ubicació, per la seua significació en la història d’Ondara i perquè era possible fer-ho, ja que no s’havien destrossat les peces que la formaven. L’any 1979 es va restituir en el lloc on estava originàriament, si bé faltava el banc corregut i l’enreixat que la separaven del llavador i que conformaven un espai públic.
(Basat en Robert Miralles: Ondara, dels orígens a 1900, Aj. d’Ondara, 2013
