Situada al lloc de Pamis, és una xicoteta ermita dedicada als sants Abdó i Senén, popularment coneguts com els sants de la pedra, encara que originàriament ho va ser a Sant Josep i a Santa Maria. Per tal de cobrir les necessitats espirituals d’un districte tan gran i dens com el de Dénia es van crear noves vicaries perpètues en els llocs de moriscs; així, el 1534 es va crear una vicaria perpètua a Ondara, sota l’advocació de Santa Anna i depenent de Dénia i se li va agregar Pamis i Benidoleig. Des d’aquell moment l’església de Pamis sempre ha estat depenent de la de Santa Anna d’Ondara. El temple fou erigit a finals del segle XVII. Com a pràcticament tots els temples, a l’església de Pamis també es soterraven els morts a dins, fins que s’inaugurà el cementeri de Pamis el 1845. L’església, emmarcat entre cases, presenta característiques molt senzilles i semblants a les d’altres temples de la zona. La façana és completament llisa, sense cap ornamentació, excepte un enrajolat ceràmic emmarcat amb les figures dels sants de la pedra a sobre de la porta d’accés i una finestra a sobre, que és l’únic punt de llum del temple, totes tres, més el campanar, centrades en la façana i alineades verticalment.
Comissió de Patrimoni




