La plaça de bous d’Ondara, inaugurada en 1901, representa un exponent clar i extraordinari de l’arquitectura eclèctica de finals del segle XIX i principis del XX i constitueix un exemple d’arquitectura neomudèjar que utilitza formes i materials lligats a l’arquitectura àrab: el bric massís, l’arc de ferradura i merlets escalonats. La seua construcció va ser ràpida i en uns sis mesos va quedar conclosa. La correguda inaugural va tenir lloc el dilluns 28 octubre de 1901. Al llarg de la seua primera etapa es feien 3-4 corregudes a l’any i marcava el calendari la fira d’Ondara que es celebrava entre els mesos d’octubre i novembre. Molt danyada durant la guerra civil, va ser reconstruïda en 1957 respectant bastant la construcció original de la plaça però, però s’hi va afegir un bar, la infermeria i llum per tota la plaça; però, segurament per ser reconstruïda en una època de crisi econòmica, els materials emprats no tenien la qualitat dels originals. En aquell moment tenia un aforament de poc més de 4.000 persones. Poc després l’actual terrassa del bar es va utilitzar com a pista de ball i a la graderia situada just enfront dels torils s’hi va construir una mena de casup on es va col·locar una càmera de projecció i a l’arena de la plaça una pantalla per a fer projeccions cinematogràfiques a l’estiu. En la dècada del 60 s’hi van realitzar
La rehabilitació de 1957 va alterar algunes parts de l’obra que han sigut reposades en una posterior rehabilitació realitzada el 2014, en la qual han volgut recuperar l’original de la plaça tornant a utilitzar pedra i brics massissos i reposant alguns elements arquitectònics que havien estat suprimits, com els arquets inferiors de les escales d’accés a les llotges. En aquesta darrera rehabilitació es va eliminar el mur de maçoneria que delimitava el recinte de la plaça a l’avinguda del Dr. Fleming i la del General Bosch i va ser substituït per un enreixat que permet contemplar els murs exteriors de la plaça.
En la dècada dels 60 s’hi van realitzar nombroses corregudes de bous, mereixent especial menció les que organitzava el diari Levante a benefici del sanatori de Fontilles, molt pròxim a Ondara, i en les quals participaven les figues més destacades de món taurí. És sobretot a partir de finals dels 70, amb la davallada dels espectacles taurins, que el recinte va esdevenir un espai que va acollir nombrosos i variats esdeveniments artístics, culturals, d’entreteniment, cinema, ball, esportius,…
En 1985 els concessionaris proposen a l’ajuntament d’Ondara la rescissió anticipada del contracte d’arrendament per a l’1 de gener de 1986. A partir d’aquell moment la plaça de bous passa a ser gestionada per l’ajuntament. El 2001 el conjunt arquitectònic va se declarat Bé d’Interés Local. És sense dubte l’edifici més emblemàtic del poble d’Ondara.
En l’actualitat, s’articula com a espai fonamental de la vida cultural i festiu de la vila.
Basat en: Robert Miralles: Apunts per a la història de la plaça de bous d’Ondara en el seu primer centenari (1901-2001), Aj. d’Ondara.





