Veure al mapa
A Ondara el primer llavador, situat al costat de la font de la carxofa, antigament més coneguda com la font dels tres brolls, i avui ja desaparegut, es va fer, molt probablement en la dècada de 1920 i el segon llavador, que és aquest on ens trobem ara, el 1950.
La gent més jove potser es pensa que hi ha hagut sempre rentadores i aigua corrent a les cases; però no, la veritat és que fins fa ben pocs anys, les cases no tenien aigua corrent a casa, ni existien, per tant, les rentadores elèctriques i havien de rentar la roba allà on podien, fins i tot als rius, perquè molts llavadors no es van fer fins acabada la guerra civil en 1939.
Recuperar i conservar l’edifici i preservar la memòria del que representa és fonamental per a la cultura d’un poble. El llavador era per a les dones el que representava el bar o el casino per als homes; era un lloc on, a més de rentar, es xerrava i es comentava la vida i els fets del poble. Venia a ser una mena de centre social. Avui el contemplem com un edifici que va representar la modernitat, una instal·lació que facilitava a les dones la faena del rentat de roba; un pas intermedi entre la precarietat més absoluta i la popularització de les rentadores. I l’hem de contemplar com un homenatge a totes aquelles dones, on segurament trobaríem les nostres mares o les nostres àvies, que carregaven amb una faena tan necessària com discriminatòria i pesada.
Aquest segon llavador és un singular edifici inaugurat l’any 1950, just a l’inici on començava la séquia de l’Alfatara aprofitant l’aigua, provinent de la rambla de l’Alberca, que retenia l’assut. L’aigua corrent de la séquia també era utilitzada per les tintoreries del poble en horaris determinats, alimentava el segon llavador, situat a l’altre extrem del poble, i el també desaparegut molí fariner de Sendra.
Recentment ha estat condicionat i acull, de forma permanent, una sèrie de fotografies i cartells sobre el seu passat.
Vicent Ortuño
